Contractació pública: què és?

En breu: qualsevol compra de béns, feines i serveis per part de les autoritats públiques al mercat (amb diners públics, és clar).

Se'n poden donar milions d'exemples, des de la compra d'equips informàtics o vehicles de transport públic (com puguin ser autobusos que utilitzin energies netes), fins a feines de reparació del clavegueram o la gestió dels residus.

La Unió Europea marca certes regles per a la contractació pública (directives 2004/18/CE i 2004/17/CE), tot i que els estats i les regions tenen una ampla autonomia. Per a llegir un informe sobre una guia publicada per la Comissió per ajudar a les autoritats públiques a millorar els serveis d'interès general, el trobareu aquí (CAT).

Tantes modalitats com es vulgui...

Com es pot apreciar a la pàgina web de la UE, existeix un gran nombre de modalitats que modifiquen de qualque manera el mètode tradicional de realitzar contractes públics: contractació pública verda (veure video just abaix, en anglès però), contractació pública innovadora, pre-comercial, etc.

Quines característiques tenen que les fan diferents als mètodes tradicionals de contractació pública?

+ En el cas dels contractes innovadors, es tracta de serveis, feines i/o productes que resolen un problema de l'administració aplicant una tecnologia o metodologia que ja existien abans, però que no s'havien aplicat en aquell cas en concret. El tipus de concurs que elabora l'administració ja no posa l'èmfasi en els requisits formals del producte/servei que desitja, sinó les funcions que ha de cobrir i/o els problemes que ha de resoldre.

+ En el cas de la contractació pre-comercial, una administració pública té un problema que requereix la creació d'una solució que no existeix encara: s'ha d'aconseguir mitjançant mecanismes de R+D. En aquest cas, es tracta de fraccionar el procés de recerca i desenvolupament en etapes, i que no s'estableixi un sol contracte sinó una cadena de contractes més petits (veure l'esquema abaix; font: Comissió Europea).

Avantatges? Es minimitza el risc per l'administració (major control sobre els resultats del procés a cada una de les etapes) i per les empreses (no han d'assumir completament les despeses de recerca i desenvolupament), s'obre la competència a més empreses (n'hi haurà poques capaces d'assumir tot el procés de R+D, però moltes més que puguin cobrir-ne alguna part), el què com a conseqüència també redueix el cost per a l'administració (major competència...).

Un altre gran avantatge és que s'afavoreix la competitivitat de les empreses (els drets intel·lectuals de tot el que es desenvolupi al llarg del procés de contractació pre-comercial roman dins el sector privat, que després se'n podrà aprofitar per comercialitzar-ho) i, per tant, dinamitza l'economia a més de crear mercat per a serveis i productes innovadors.

En resum, una estratègia rodona.

Què n'opina Europa?

Que les regions i els estats membre haurien de dedicar una certa tallada del pressupost a contractacions públiques innovadores, i establir sistemes de cooperació i/o coordinació entre regions, municipis, etc.

Per què una contractació pública coordinada? Perquè tant els riscs com les despeses per a l'administració pública davallen--evident si es pensa que la tasca de provar diferents solucions per veure quina és la millor es reparteix entre molts, es comparen els resultats, i es decideix quina és la més convenient. Aquest cost (i el risc associat), repartit entre molts, no és fàcilment assumible per a una administració regional o local per sí mateixa.

Per tal d'afavorir aquests mecanismes, la Comissió ofereix ajuda per a les autoritats competents en matèria de contractes públics, a més de suport financer.

Una de les bosses que les administracions regionals tenen a la seva disposició, i que la Comissió opina que s'hauria d'aprofitar millor utilitzant aquest tipus de contractació pública, són els fons estructurals. En aquests moments, de fet, existeix una convocatòria dins el Setè Programa Marc, de recolzament a la R+D i a la innovació dins Europa, per a establir xarxes de contractació pública conjunta arreu d'Europa (per a més informació, la podeu trobar en el següent informe, CAT).

Actualment, les següents tres xarxes estan actives a través del CIP: ENPROTEX (Innovation procurement for protective textiles, contractació en matèria de materials tèxtils protectors), SCI-NETWORK (Sustainable Construction and Innovation through Procurement, és a dir, construcció i innovació sostenibles a través de contractació pública) i LCB-HEALTHCARE (Low-Carbon Building solutions for the healthcare sector, solucions per a edificis amb baixa empremta de carboni dins el sector sanitari). Podeu veure'n presentacions a la següent pàgina web (EN), així com trobar-ne les pàgines web de cada una d'elles.

Dins Espanya s'ha llençat molt recentment (durant la tardor 2011) un programa orientat cap a la contractació pública de tecnologies innovadores, INNODEMANDA, per part del CDTI (Centro para el Desarrollo Tecnológico Industrial, com a part del Ministeri de Ciència i Innovació). Es tracta d'un instrument que aportarà finançament a les empreses per a cobrir les despeses de la innovació, de manera que el cost final per a l'administració pública sigui el mateix que si hagués comprat la tecnologia ja desenvolupada. Per a més informació, podeu trobar-ne una explicació a la pàgina web d'Innodemanda, aquí (ES).

La informació exposada en aquest informe es va obtenir sobretot durant la presentació organitzada pel CDTI-SOST a Brussel·les el 24 de Novembre 2011, amb participació de ponents de la Comissió Europea encarregades de la contractació pública innovadora. Es menciona la regió d'Eindhoven (Països Baixos) com a regió donada com a exemple de bones pràctiques en qüestió de contractació pública innovadora.

*La dada referida a la contractació pública dins Balears la trobareu a la pàg. 195 de la Memòria de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa per l'any 2010, a la següent pàgina web (CAT). La major part dels contractes corresponen a l'IB-SALUT (198 contractes, per un cost total de més de 760 milions d'euros).