Un informe de la Xarxa d'Observació Europea en matèria de desenvolupament i cohesió territorial (EPSON) publicat fa uns mesos posava de manifest l'impacte que el canvi climàtic produirà a les nostres illes.

Segons aquest informe la temperatura mitjana anual a les nostres illes s'incrementarà entre 3'6 i 4 graus d'aquí al 2100 i la mitjana anual de precipitacions en mesos d'estiu se reduirà en un 40%. A aquesta pujada de les temperatures i al descens de les precipitacions haurem d'afegir la incidència d'uns estius cada cop més llargs, entre 41 i 50 dies més d'estiu de mitjana per any.

Els canvis no se limiten tan sols a la temporada d'estiu, les precipitacions a l'hivern també se veuran afectades, reduint-se en un 20%. Tot plegat dibuixa un futur on l'escassetat de l'aigua i les inundacions a causa de la desertificació podrien ser un problema per el nostre territori.

Aquest informe ja recull aquests dos problemes com els principals reptes als que hauran d'enfrontar-se els territoris mediterranis i alerta de les mesures d'adaptació que des d'aquests territoris hem de prendre per fer-hi front. Entre elles la creació de noves infraestructures que redueixin l'impacte d'aquest canvis.

Aquest impacte dependrà de la nostra capacitat adaptativa, que ve determinada per els recursos econòmics disponibles, el nivell tecnològic, les habilitats i la formació, les infraestructures disponibles, el paper de les institucions i la distribució dels recursos. La bona gestió d'aquestes capacitats pot ajudar a amortir aquestes conseqüències.

El passat 3 de desembre se presentà a Londres un Informe sobre la vulnerabilitat al canvi climàtic (Informe Climate Vulnerability Monitor 2010). Segons aquest informe la nostra vulnerabilitat en vers a l'escalfament global a les pròximes dècades està augmentant, situant el nostre país junt amb els EEUU com un dels països desenvolupats més vulnerables a l'amenaça de la desertificació.

Més informació